“On van les mans, va la mirada,
on va la mirada, es dirigeix l’esperit,
on es posa l’esperit, es manifesta un estat d’ànim,
on s’intensifica l’estat d’ànim, neix la joia.’’
El Teatre-Dansa ‘ Bharatanatyam ’ és una de les joies de la cultura índia. Aquesta
dansa mil · lenària basa els seus orígens en la filosofia samkhya i en els rituals dels
temples hindús del sud de l’Índia, desenvolupant-se al llarg dels segles en una
disciplina altament refinada.
Els texts poètics d ’ aquest teatre-dansa, provenen del repertori mitològic i
representen la gesta dels Deus i la seva interacció amb el món humà, en una
expressió poètica del moviment on la geometria de les línies, la velocitat i la riquesa
rítmica, s ’ entrellacen amb el llenguatge de les mans ‘ Mudra ’ i la refinada mímica del
rostre.
El diàleg entre dansa, música, cant i poesia, ens revela un espai-temps on els
diferents llenguatges de l ’ art conviuen com a viva expressió del transcendent; una
pregària en moviment.